L'efècte Lenz

L'alemà Heinrich Friedrich Emil Lenz (12 de febrer de 1804 - 10 de febrer de 1865) se li coneix per formular la llei que porta el seu nom: Llei de Lenz, segons la qual:

El sentit dels corrents o força electromotriu induïda és tal que sempre s’oposa a la causa que la produeix, és a dir, a la variació del flux.

Però és menys conegut pel seu descobriment, que també duu el seu nom, l’efecte Lenz, en què s’han basat tots els sistemes d’encesa o ignició. També se’n diu disrupció magnètica o col·lapse magnètic.

Lenz va observar que, quan hi ha un camp magnètic induït pel corrent elèctric sobre un bobinatge al voltant d’un nucli i aquest corrent és anul·lat de manera abrupta, la bobina autoindueix una tensió en sentit contrari de valor molt elevat. El que passa és que, en cessar sobtadament la causa que mantenia el camp magnètic, aquest decau a una velocitat infinita, i la variació de flux és tan ràpida que en el bobinatge es produeix una tensió summament alta, la qual és aprofitada.

El col·lapse magnètic es genera en el moment en què s’obren els contactes, tal com es mostra a la imatge. S’usa un condensador per fer que el tall de corrent sigui més lent, cosa que evita que la totalitat de l’energia es perdi entre els contactes i redueix la tensió resultant a uns —gens menyspreables— 20 kilovolts sobre el secundari, però amb la mínima intensitat de corrent necessària per provocar la ignició.

La bobina se sol identificar com a BAT, bobina AT o bobina d’alta. La diferència d’aquesta respecte a un transformador corrent és que el seu circuit secundari té un fort aïllament, sense el qual no es generarien les altes tensions necessàries.

Enceses electròniques

En els motors actuals més moderns, el col·lapse es genera a la inversa: en lloc de tallar el corrent, es fa la descàrrega de la tensió d’uns 200 volts, emmagatzemada en un condensador, i és la mateixa tensió que es genera en el moment en què s’obren els contactes d’un ruptor. Aquest sistema s’anomena ignició per descàrrega capacitativa, CDI segons les seves sigles en anglès (capacitive discharge ignition), i usa un tiristor per produir la descàrrega sobre la bobina AT. En els primers sistemes d’encesa electrònica que van sortir al mercat, la part electrònica anava amb la bobina AT, tot en una peça, anomenats conversors electrònics. Posteriorment, es van realitzar dissenys en què la part electrònica estava separada, coneguts com a CDI. Actualment, conviuen els dos sistemes d’ignició —electrònica separada i conjunta—, l’ús dels quals depèn de cada necessitat concreta.

Avançament d’encesa

Els gasos aspirats pel cilindre presenten una relació aproximada de 15 parts d’aire per 1 de gasolina, relació anomenada estequiomètrica. La mescla té un temps de combustió, i la velocitat de l’èmbol fa que el moment d’ignició es produeixi poc abans que el pistó arribi al punt mort superior (PMS). Aquest temps s’anomena avançament d’encesa i es mesura en graus. En cas que l’explosió es produeixi just a dalt, la mescla continua la combustió mentre el pistó va baixant, i es perd tota la potència. El màxim rendiment s’obté quan, un cop s’ha arribat al PMS i el combustible està totalment cremat, s’assoleix la màxima pressió i força l’empenyiment cap a l’èmbol.

• Quan l’avançament és excessiu, el ralentí del motor es mostra inestable i accelerat.
• En cas contrari, quan l’avançament és retardat, el ralentí es mostra lent i augmenta l’emissió de fums.

És molt important tenir en compte que, manipulant el carburador farem variar el temps de combustió, com a consequència de canviar la relació aire/mescla, de tal manera que el motor actuï igual que si variéssim l’avançament.

• Quan empobrim la mescla, el ralentí del motor es mostra inestable i accelerat perquè la combustió és més ràpida.
• En una mescla molt rica, la combustió és més lenta, el ralentí és més baix i es generen fums. L’emissió de fums és causada per:
  1. L’excés de carburant que no arriba a cremar-se.
  2. La combustió lenta, que provoca que quedi combustible sense cremar un cop superat el PMS.

Mòdul ruptor electrònic RP-5:
Amb la finalitat de donar resposta a les necessitats que sorgeixen en la restauració de motocicletes antiquades, Levistronic ha fet un pas més en la innovació en dissenys de sistemes d’ignició. Així, ha desenvolupat un mòdul capaç d’adaptar-se a la totalitat de motors clàssics 2T i a alguns 4T i que té com a principal novetat el fet que proporciona l’avançament específic de cada motor, de manera que evita el tediós procés de calatge o posada a punt de l’encesa.

Fitxa producte

Dial

Manual Descàrrega (10MB)

Els seus principals avantatges són:

• Fiabilitat, en no tenir elements subjectes a desgast mecànic i en disposar de totes les prestacions pròpies d’una encesa electrònica.

• Obtenció de l’avançament d’encesa de cada model. L’operació del calatge del motor no és necessària perquè l’assumeix el mateix mòdul. Usa la bobina d’alimentació com a pick-up per reduir el marge d’error i, després, per acabar d’ajustar l’avançament concret en cada model.

• Estalvi de l’estoc, ja que el taller mecànic, amb un sol article, cobrirà totes les necessitats que us puguin sorgir en tots els motors 2T (admet alguns motors 4T).

• No usa piles, ja que utilitza la mateixa bobina d’alimentació, usada pels platinos, com a font d’energia.

• Hermètic, a prova d’àcids, hidrocarburs i qualsevol element atmosfèric advers, i resistent a cops, caigudes i a vibracions molt fortes (pot acoblar-se al motor).

• Dotat d’un dial per variar el calatge en cas que calgui. En general, només s’ha de manipular en motos preparades, en què l’avançament d’origen no és recomanable. Pel que fa a la resta de models, la posició s’haurà de mantenir, a priori, sempre al mig, tal com ve d’origen.

---